Rebombori i variant Esquiva Ferro a la Gorra Frígia

A la Gorra Frígia, paradigma dels excessos del trepant, encara hi trobem alguna línia amb sentit. La Rebombori n’és un bon exemple, de dificultat molt moderada, sap trobar el camí més lògic per arribar al cim sense abusar de les expansions, que hi són allà on toquen. És sens dubte una via del tot recomanable per començar a foguejar-se en vies més clàssiques i aprendre a allunyar-se de les expansions.

Des de la segona reunió de la Rebombori hem fet una marrada a dretes fins situar-nos a la segona role de la Guzman-Silva, aviam si trobàvem el pas natural del llavi somital d’aquesta banda de la Gorra; i efectivament, com a divertimento, sortint en diagonal a la dreta hem obert una tirada neta protegible amb flotants i que no passa de V+. Això sí, hem hagut d’anar esquivant infinitat d’expansions escampades per aquest pany de roca.

Per altra banda vam poder comprovar que la ferralla que hi havia a la Via Normal (Estasen i companys 1929) ha estat retirada. Així doncs el descens es pot realitzar desgrimpant per la Normal (es pot fer un ràpel a la part més delicada) o bé rapelar per qualsevol de les moltes instal·lacions de ràpel que hi ha al cim del Frigi.

Aproximació:

Per arribar a peu de via ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni fins la canal que separa la Magdalena Superior del Gorra Frígia. El peu de via es troba al vessant est de la Gorra Frígia al capdamunt del coll que formen aquesta amb la magdalena Superior, espit visible.

La via:

La via s’inicia a l’esquerra de la pregona fissura que conforma la Gorra amb la llastra adossada. Uns primers metres drets, però ben protegits per dos espits donen pas a un tram arrampat que mena a un llavi extraplomat on es troba el pas clau de la via. Aquest el podem protegir correctament llaçant un parell de merlets. La segona tirada va a buscar un curt diedre i de seguida fem reunió a unes alzines. Des d’aquí podem arribar al cim fent 25 metres de la via Normal o bé anar a buscar la Variant Esquiva Ferro.

Si fem això darrer marxarem cap a la dreta i anirem a buscar la segona reunió de la via Guzmán-Silva. Des d’allà sortim en diagonal a la dreta i anem a buscar el punt més dèbil del llavi somital. A la base del llavi podrem emplaçar uns bons flotants que ens asseguraran la jugada. La superació del llavi és molt bonica, sobre bons agafadors i roca de primera. Són uns metres molt elegants que de seguida perden empenta per la proximitat del cim. Cal dir que en aquesta banda de la Gorra i ha unes quantes vies que tiren pel dret, sense solta ni volta fruit de despenjar-se o de la poca traça dels qui les varen obrir, perquè observant una mica el pas hi era.

Descens:

Fa uns mesos es va retirar totes les cadenes i sirgues de la via Normal, així doncs per baixar podem rapelar des de les diferents instal·lacions de ràpel que trobem al cim o bé desgrimpar per la via Normal (a la part més dreta si es vol es pot muntar un ràpel).